divendres, 27 de novembre del 2015

Les biblioteques escolars

Els valencians som una de les famílies d’homínids amb un dels corpus legislatiu més desmesurats. Si ens referim al patrimoni documental puguem afirmar sense por a badar que traguem punta puix tenim una llei de patrimoni valencià, una llei d’arxius, una llei de la música valenciana i inclús una llei de biblioteques. Ara bé, al meu parer, potser sobra legislació i manca una política patrimonial coordinada, potenciada, ben finançada i dotada amb personal i recursos.

Un clar exemple són les biblioteques escolars. Entitats públic vinculades als centres docents però que van un poc per lliure. Certament existeix una Ordre per regular el fomentde la lectura i un Pla director pera l’elaboració de plans de foment de la lectura, però la ferramenta de catalogació el Lliurex X BPM deixa prou que desitjar. Seria preferible que les biblioteques escolars romangueren sota l’aixopluc de la Xarxa de lecturaPública Valenciana (XLPV), al temps que la conselleria tingués una àmplia plantilla de tècnics que resolgueren els dubtes i feren els aclariments pertinents a tots els membres de la comunitat bibliotecària. Així en aquesta comunitat unitària i digital confluirien totes les entitats públiques que gestionen fons bibliogràfics a nivell municipal, provincial i autonòmic. Ço és, un únic sistema integrat de gestió bibliotecària a nivell de País Valencià.

Des d’aquest raconet del ciberespai sols em resta donar el meu suport a tots els docents que fan mans i mànigues per dur endavant projectes de gestió bibliotecària i d’animació lectora en llurs centres. Especialment agrair la paciència que els mestres del CEIP Comte de Salvatierra de Fontanars dels Alforins han tingut al llarg del curset que hem realitzat d’Informatització i dinamització de la biblioteca escolar. Gràcies amics. Moltes gràcies per tot. Ha estat una gran experiència compartir aquest mes de novembre amb vosaltres en la meravellosa terra de l’Alforí.




dimecres, 18 de novembre del 2015

París

Aquesta setmana era el meu desig escriure un post per concelebrar la festivitat de tots els músics, però els atemptats de París la veritat ens han somogut l’ànima.

La barbàrie ens genera en el bell mig d’occident una sensació agra de por i histèria. Sense anar més lluny esta setmana al rodalies que em condueix al Cap-i Casal pujà en Carcaixent o Alzira un musulmà. Un home de mitjana edat amb la característica barba llarga i vestit amb pantalons bombatxos, thobe o túnica blanca i barret o taquiyah. L’home sols volia sentar-se, però des del mateix moment en què entrà al tren es féu el silenci. Tothom el mirava de reüll quan caminava vagó amunt i avall cercant un seient lliure. Al remat trobà un racó on acomodar-se mentre seguíem observant-lo amb certa atenció irracional, al temps que el rodalies feia camí sota l’alba del novell dia.

Aquest tipus d’assassinats ens generen força angoixa i ens demostren com de vulnerables som. Aquests terroristes gihadistes no paren de fer barbaritats ben regrosses i no tinc cap mena de dubte que acabaran cuits en napalm i fòsfor blanc gràcies l'aliança de les superpotències militars. Ara bé em preocupa que el pànic comence a calar en l’ànima d’occident i ens endinsem cap a una realitat distòpica i orwelliana, on en nom de la seguretat, se’ns puguen retallar les llibertats.

Amics meus, em dol París!!.


PS: Passeu bona festivitat de Santa Cecília tots els músics i fruïu de la bellesa de viure la vida amb melodies, harmonies, bemolls i sostinguts. Vivons la musique mes amis!!

 

dijous, 12 de novembre del 2015

Cap a una introducció a la marxa de processó


Poc a poc l’any va acostant-se a la fi i sorgeixen gran nombre de publicacions. Entre elles la Facultat de Teologia San Vicent Ferrer de València ha publicat el darrer número de la seua revista titulada Anales Valentinos.

En les seues pàgines hom podrà trobar l’article que en aquest mateix post passem a publicitar. Es tracta del treball titulat “Cap a una introducció a la marxa de processó valenciana”. Dintre del repertori musical religiós, les marxes de processó conten amb un paper destacat a l’hora d’acompanyar aquest esdeveniment litúrgic. Una forma musical que ha experimentat una gran transformació durant el període contemporani, evolucionant dels arranjaments de música simfònica i lírica fins a l’actual composició.

Esperem que siga de la vostra utilitat.