dilluns, 24 de desembre del 2012

Un novell BQ: “De les meues mans ha de morir”



Gràcies a la filmografia nord-americana del gènere Far-West, tothom coneix un degoteig de noms associats a la llegenda i la història dels Estats Units. Figures com ara Jesse James, Calamita Jane, els germans Dalton, Billy “the Kid”, Butch Cassidi,... als que ben re bé podem afegir l’exòtic i australià Ned Kelly, representen en l’ideari col·lectiu, un model de vida en la frontera de la llei. Si aquesta és la cinematogràfica realitat del llunyà oest, amb amples planures farcides d’indis, vaquers i pistolers que conviuen amb el so de fons del clarí del Setè de cavalleria carregant sable en mà, devem puntualitzar com casa nostra, no es quedarà manca pel que fa a personatges de llegenda, bandits i roders.



En el cas concret de Quatretonda, trobem com la memòria col·lectiva ha pogut mantenir a nivell oral, una sèrie de successos i violències que s’han transmès en forma de contalles. Molts d’aquestos succeïts han acabat sent oblidats, unes vegades a propòsit pels seus protagonistes i d’altres pel trencament de la cadena oral. En altres casos, per sort, han perdurat desdibuixades com a records d’infantesa, com a velles històries contades en veu baixa a cau d’orella per fer por als més menuts, on se’ns mostren fets i succeïts protagonitzats per roders i bandolers que feien i desfeien a la seua voluntat, i que ara retornen llurs noms del passat, com Batiste el Marcat, Feliu el Carnisser, o la colla de Baltasar i de Veuetes. Així veiem com, una comunitat rural reduïda com la nostra, no es veurà aliena a la dinàmica general, on les tensions i transformacions socioeconòmiques del període també s’hi manifestaran.



Fet i fet, la presentació del nou llibre de la Biblioteca Quatretondenca, serà el proper divendres 4 de gener, al Saló d’Actes de ca la Vila, a les 19,30h. Desenvoluparà el càrrec de mantenedor, el cronista de la vila i coordinador de la BQ Rafael Benavent, l’acte s’acompanyarà d’un refrigeri, i serà d’entrada lliure, pel que t’esperem!



dijous, 20 de desembre del 2012

TV3, ja vorem com diuen els cecs!!!


El darrer 12 de desembre, el Tribunal Suprem, donà la raó a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en el tema de les emissions de TV3 al País Valencià. En resum, la sentència confirmava que el Govern valencià no té l’autoritat per clavar la cullera en aquest assumpte i ha de tornar, de moment, la primera multa de 300.000 euros.

Hom pot pensar que ja està tot fet, que no cal preocupar-se i que de seguida tornarem a sintonitzar a la nostra “tierra de las flores, de la luz y del amor”, la senyal de la malvada televisió pancatalanista. Però ara bé senyores, el Consell ja ha dit que acata la sentència, però que d’endavant l’únic interlocutor que reconeix per solventar el problema és la Generalitat de Catalunya, i no pas els dimonis emplomats d’ACPV.

Moltes vegades, gent del meu entorn, em pregunta quina dèria, per no dir caguera, tinc amb la TV3 i amb Catalunya Ràdio. La resposta no és altra, que en aquests mitjans trobe el que li manca al grup de Radiotelevisió Valenciana (RTVV). Objectivitat, pluralitat, cura per la llengua i el territori, o continguts pròxims i didàctics, i no com a la seua germana valenciana, malalta de mort pels excessos i les baixes audiències, aconseguides a colp de manipulació, llistats de paraules prohibides, jocfloralisme i continguts de baixíssima qualitat.

Dubte molt que aviat retorne la senyal a les cases del nostre país, o que acabe donant-se la desitjada reciprocitat. El més difícil, que era tancar els repetidors, el Molt Honorable Francisco Camps, ja ho aconseguí per a deliri d’una part de l’establishment valencià, tant de dretes com d’esquerres, i del regionalisme més blaver. I la veritat no ho entenc. A mi no m’agrada el missatge que professen els canals de la "Caverna mediàtica", tampoc m’agraden els continguts que emeten els canals especialitzats i farcits a caramull de premsa rosa i groga, al temps que em disgusta força la manipulació dels mitjans autòctons, però la diferència entre el que m'agrada i el que no m'agrada, està a colp d’un clic, total es canviar de canal.

dissabte, 15 de desembre del 2012

Genocidi (in)visible de Sico Fons

Sico Fons, és el pseudònim de Francesc Antoni Asensio Fons, escriptor oriünd de Tavernes de la Valldigna, a la veïna Safor. Ell sempre sol afirmar que, degut a certa tirada a la badana i la mandra, deixà els estudis i paradoxalment, ha tingut que treballar en una gran quantitat d’oficis diversos. Però en realitat on descolla, és en el camp la literatura. Prova d’aquest fet són el gran nombre de treball que atresora, com L'udol de la sirena (2001), Històries de la Vall (2003),  La mort de la sirena (2003), Els crits de la follia (2004), Infants adormits (2005), Parelles imperfectes (2006), Portes tancades (2006), El desfici dels herois (2008), Un estiu a l'infern (2010) i Humors agres (2011). Al temps que ha aconseguit un bon pessic de premis de narrativa a tot l’espectre dels territoris de parla catalana, i a més, col·labora habitualment com articulista en diferents mitjans.

És aquesta darrera tasca de Sico, la d’articulista compromès, la que el duu a presentar-nos el seu darrer treball, Genocidi (in)visible: Escrits des de la Valldigna, editat per Voliana Edicions, i presentat al Saló d'Actes de Quatretonda el divendres 14 de desembre. Aquest es el títol d’un recull d’articles assagístics, on posa en solfa la situació actual que viu el nostre país, la nostra comunitat, el nostre Regne, perquè al remat, no hem d’oblidar, que més enllà de les sensibilitats i de la ideologia de cadascú, tots compartim el mateix entorn geogràfic.

Aquesta compilació de pensaments, van farcits de reflexió crítica i punyent amb la realitat que ens envolta, estant realitzats amb un llenguatge senzill i proper, com escrits al vol, per a ser entesos sense dificultat, on sols cal apretar i engolir.

Al respecte, hom pot criticar el seu estil senzill, mancat d’una elaboració exegètica o epistemològica. Però la societat valenciana, aletargada, inoculada i indiferent front a la corrupció o al balafiament de la cosa pública, necessita d’aquest tipus de reflexions d’urgència.

Sico Fons als seus textos, demostra una màxima que molts tenim assumida, i és que no sempre el problema és l’Estat jacobí, la Castella centralista (que també!), sinó més bé, la majoria de vegades el problema ens ve de la mà del propi poble valencià (en termes militars “foc amic”, però que mata igual que l’altre), amb la presència constant de l’autoodi i d’eixa vocació nostrada kamikaze i autodestructiva, ben adobada d’anticatalanisme i autocomplaença. La majoria de vegades, som els valencians els qui ens tirem pedres al terrat, els que acabem fent foc de falla amb els nostres actius i valors econòmics, socials o culturals, mentre plora una fallera o un capità moro, i una omnipresent banda de música interpreta València o Ximo.

També cal afirmar que, Genocidi (in)visible, és un text de tall fusterià. Tant l’estil, com el tarannà, com el punt de vista quirúrgic del seu autor, ens recorda la ploma del de Sueca. Paga la pena recordar com aquest any 2012, ha estat el del norantè aniversari del naixement de Fuster, però també el vintè de la seua mort i el cinquantè de la publicació de Nosaltres els valencians. Efemèrides aquestes, que han passat sense pena ni glòria per a la majoria dels valencians.

En definitiva, un llibre força recomanable i molt adient pels temps que corren.



dilluns, 10 de desembre del 2012

La Gala dels Euterpes a TV-FSMCV


Sabut com és per tothom que visita regularment aquest llogaret del ciberespai, el darrer 10 de novembre, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana concedia al treball “El mirall pautat” el premi Euterpe d'investigació musical 2012, acte que es dugué a terme dintre de la XIII Gala de la música valenciana a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA).

Doncs ara fem saber com, la FSMCV, ha penjat al seu canal de youtube, conegut com TV-FSMCV, l’audiovisual d’aquest esdeveniment. En ell podreu trobar la gala completa, amb una duració de 45 minuts, i on estan els discursos, entrega de guardons i el concert de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV dirigida per Francesc Xavier Martínez. I també un breu document, de 15 minuts de durada, amb les entrevistes que als protagonistes els feren pel programa Nuestras Bandas.

divendres, 7 de desembre del 2012

Presentació del calendari de l’IEVA a Quatretonda


Dimecres 5 de desembre, presentaven a la saló d’actes de ca la vila de Quatretonda, el Calendari de festes, tradicions i gastronomia 2013 de l’Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA). I la veritat, fou una sorpresa un pèl desil·lusionant, veure el poc èxit de participació que tingué al nostre llogaret. Així sols un pessic de persones, entre socis, curiosos i càrrecs públics, hi assistiren. Però encara fou més grossa la cosa, quan en la porta estant, un conciutadà que passava em preguntà què anaven a fer allí, i al contestar-li comentà, amb el cor en la mà, que no sabia ni què era l’IEVA ni tampoc això dels calendaris.

Més enllà, paga la pena recordar, com la presentació dels calendaris de l’IEVA, és una de les fites anuals més destacades de la nostra comarca. És un exemple de bona tasca i estima a la llengua, la cultura i la terra. I si he començat parlant del que no m’agradà, he de dir, com m’omple d’orgull i satisfacció, quan anat per les Riberes, l’Horta o més enllà, i dic que soc de la terra blanca, sempre n’hi ha algú que se li obrin els ulls, i comença a parlar de totes les coses que s’hi fan a ca nostra, i citen els congressos, els calendaris, les xerrades i la vitalitat sociocultural que albiren els pobles de la nostra vall. I la conclusió que trauen, és que voldrien que la seua comarca fos tan desenvolupada com la meua. Ells no saben, que ací tot no són gossos lligats amb llonganisses, però què li anem a fer!.

Mudant de raons, enguany el calendari va d’oficis de festa, i en les seues pàgines s’hi troben fotògrafs, modistes, animals, ballarines, floristes, pirotècnics, impressors, carrossers, ciriers, músics i pastissers. Tot acompanyat per les receptes culinàries del mestre Casimir, les pertinents dites i refranys (Home refranyer, gos i malfaener, m’encanta!), el santoral, les efemèrides, les adreces comarcals, i un llarg etcètera de coses. Una cita a banda mereixen l’apunt històric de l’amic Antonio Calzado, referent a la Guerra Civil a la Vall, i com no, l’aportació de la quatretondina Anna Cuquerella, qui dóna la seua visió i experiència d’una de les tradicions més nostrades i exitoses, com és la cavalcada i les carrosses de paperets que cada any desfilen el pertinent dia de les festes patronals quatretondines.

Doncs lo dit, el Calendari 2013, ja és ací. Moltes gràcies IEVA!!!



dijous, 6 de desembre del 2012

Almenys tenim açò!!!


Farà unes setmanes, estàvem amb uns amics, al cim d’una important zona d’oci del Cap i Casal, al voral del Túria i amb la Ciutat de les Arts i les Ciències als nostres peus. Algú comentà com aquesta entelèquia, era un dels culpables de la situació socioeconòmica del nostre país, mentre un altre, un pèl indignat, el defensava tot afirmant com almenys, després de tot, la teníem i podíem presumir d’ella.

L’afirmació en copsà, perquè aquesta idea està amplament assumida per molts dels nostres conciutadans. Durant anys i panys, durant la gran bombolla, els nostres estimats líders, afirmaren des dels mitjans oficials, i des dels afins també, que allò dels grans esdeveniments era la millor opció econòmica, política i cultural. El que tocava era gastar a dojo, estirar més el braç que la màniga, però no amb hospitals, biblioteques, centres de dia, ajuts, infraestructures o defensa de la llengua i les societats musicals, sinó més bé, amb grans i cars aparadors plens de gent guapa, com les paradetes de Fórmula One i l’America’s Cup, la Ciutat de la Llum, la Terra Mítica, l’aeroport castellonenc, les obres de Calatrava... i als que ben re bé s’hi poden afegir requalificacions miraculoses de sòl, la rajola i el formigó, les macrourbanitzacions amb camp de golf inclòs, el sainet del Agua para todos, i un llarg i ample etcètera.

Però com sempre passa, un bon dia finí el festival i s’acabà el licor, i de cop i volta descobrírem que allò del creixement il·limitadament en un món limitat era mentida, i que si hom estira més el braç que la mànega es gela al llit. Al temps que la premsa i els jutjats, s’omplien de causes contra els omniscients, omnímodes i omnipresents líders (Línia 1 del Metre de València, Brugal, Gürtel, Emarsa, Cooperació,...). Descobrírem que la caixa de la Generalitat estava escurada, i que el sistema financer valencià havia desaparegut. Ja no existia ni el Banco de Valencia, ni Bancaixa, ni la CAM, tot s’havia esvaït. I el ciutadà, aquell que es cregué fil per randa el missatge dels líders, quedà amb una mà davant l’altra darrere, quedà en l’atur i amb la casa hipotecada.

Ara diuen, almenys tenim açò. I perdoneu-me, és cert, els nostres líders ens han posat al mapa, ara bé en un altre que no és el de l’eix de la prosperitat, més bé, en el la corrupció, el del tràfic d’influències, el del balafiament dels recursos públics, els dels desnonaments, els de l’atur, els de l’atac a la llengua i la cultura,... Açò és el que tenim, enhorabona!!

diumenge, 2 de desembre del 2012

Et recordem on trobar-nos!!



Val a dir com, “El mirall pautat”, es troba a les millors llibreries, frase feta i força emprada, quan nosaltres en som sabedors de què no n’hi han llibreries i biblioteques roïnes.

Fet i fet, el pots trobar en les grans multinacionals com La Casa del Libro, Fnac o el Corte Inglés. A més d’altres establiments i llibreries com La Fenice o Xàtiva Musical, Vaixell i La Costera a Xàtiva; la Bastida a Ontinyent; Soriano i París-València a València; Ferrer, Gavina o Ambra Llibres a Gandia; Les Fonts a Oliva; L’Andana a Benigànim; etcètera. O si vols, també on line, posant-se en contacte amb l’editorial Omnes Bands, o amb l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA).

A més t’informem com, a les nostres presentacions, també el podràs adquirir, podent-te’l endur signat i dedicat, sempre que així el vulgues.

I si al remat tot falla, i per això de la crisi et ve malament gastar-te els setze euros que val el llibre, cap problema, també està disponible a la Xarxa de Lectura Pública Valenciana.

Pel que no n’hi ha cap excusa!!

divendres, 23 de novembre del 2012

Arriben bandes


Dijous 22, supose que per fer-ho coincidir amb la festivitat de la patrona de la musica, el Museu d'Etnologia Valenciana inaugurava l’exposició Arriben Bandes. D’aquesta en són comissaris els conservadors del museu, Raquel Ferrero i José María Candela, i en ella col·laboren un bon nombre d'entitats tant públiques com privades, com l’Institut Valencià de la Música, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Unión Musical Española, Consolat de Mar, etcètera.

Es tracta d’una exposició centrada en el fet bandístic valencià, que posa l’accent sobre el fenomen sociològic de les nostres societats musicals, i que malgrat de vegades ser un pèl minimalista, acaba sent força interessant pels que ens agrada i vivim amb deliri l’associacionisme bandístic.

Com anècdota graciosa, un tant berlangiana, quan arribà el president de la Diputació Provincial de València, N’Alfonso Rus, la banda que estava formada a la porta del museu, encetà la interpretació del pasdoble Valencia, entrant la comitiva d’autoritats i curiosos en processó cívica i quedant oficialment inaugurada.

L’exposició s’estructura en cinc àmbits, com són: l’assaig; la seu social; el carrer i la festa; l’auditori; i l’instrument com a joia. I s’acompanya de l’edició d’un llibre catàleg, on a més del sota signant, hi participen autoritats com Josepa Cucó, Josep Francesc Almeria o Pau Rausell entre d’altres, tot ben adobat amb fotografies i un DVD amb material audiovisual.

El Museu d’Etnologia de València, es troba a la Casa de la Beneficència, al carrer la Corona núm. 36 de València. I restarà oberta entre el 22 de novembre de 2012 fins el 30 de juny de 2013.

Molt recomanable!!!




dilluns, 19 de novembre del 2012

Nova presentació a la biblioteca de Manuel


Seguint amb les presentacions aparaulades per donar a conèixer el nostre treball, vos informem que la propera serà a la vila de Manuel. Aquesta està organitzada per l’Agència de Lectura Municipal, en col·laboració amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament i l'Agrupació Musical, sent el proper divendres 30 de novembre a les 20 hores.

L’Agència de Lectura Municipal o biblioteca no té pèrdua, es troba al carrer Àngel núm. 28 de Manuel (Ribera Alta), i a més, serà d’entrada lliure, pel que t’esperem!



diumenge, 11 de novembre del 2012

I ara també el premi EUTERPE!!!!!



Ahir dissabte 10 de novembre de 2012, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, celebrà a l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA) la XIII Gala de la música valenciana. L’acte comptà amb l’actor Miguel Ángel Fernández com a mantenedor, i la participació de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV dirigida per Francesc Xavier Martínez Martínez.

Al remat el jurat considerà que, “El mirall pautat”, era mereixedor de rebre el premi Euterpe d’investigació musical 2012. Aquest fou arreplegat pels seus autors, de mans del diputat de cultura de la Diputació d’Alacant Juan Bautista Roselló i del directiu de la FSMCV Ernest Llorens.

Entre els guardonats en aquesta convocatòria, també destacaquen els premis que han rebut els amics de la Societat Musical “La Tropical” de Benigànim per la producció i realització del CD “Huracains”, i el rebut per José Vicente Egea Insa en la modalitat de composició de música per la festa, per la marxa cristiana “Tot compartit”.

Una gala marcada per la crisi i les retallades que sofreix l’associacionisme bandístic valencià, en la qual el president Josep Francesc Almeria, finí amb un obituari pel ja extint Institut Valencià de la Música, què descanse en pau!








divendres, 9 de novembre del 2012

Les imatges de la presentació a Ontinyent


Unes vint-i-cinc persones assistiren ahir a boqueta nit, a la presentació realitzada al Conservatori Professional de Música d’Ontinyent. Entre ells s’hi podien trobar alumnes i professors de la casa, així com visitants convocats per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida.

I val a dir com, malgrat l’afluència, resultà molt interessant el torn de preguntes, on s’encetà un diàleg entre tots plegats, sobre el paper de la llengua i la música en el novell segle XXI. Fet i fet,  tots coincidírem en la necessitat que tenim els valencians per superar els nostres prejudicis culturals i en el fet, de què hem de treballar plegats per bescanviar la realitat present que ens va a la contra.   


 

dimarts, 6 de novembre del 2012

La música silenciada



Sota aquest títol, roman un manifest signat pels treballadors de l’Institut Valencià de la Música (IVM), publicat ara que aquest ens va a desaparèixer, absorbit pel nou holding Culturart de la Generalitat Valenciana.

L’Institut Valencià de la Música, naixé a l’ombra de la Llei valenciana de la música, una norma que malgrat ser de bestreta una bona pensada, val a dir, com des de l’any 1998 no li s’ha tret el suc que hagués segut necessari. Des de la meua visió, aquesta llei sols ha servit per a dos objectius, d’una banda tancar la boca a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, amb una mesura de jocfloralisme i pseudofolklorisme jurídic; i d’altra, donar aixopluc legal a aquesta institució. Al respecte cal puntualitzar com, l’IVM dintre de les seues limitacions (la majoria de vegades per les dèries dels respectius Consellers), s’ha convertit en un puntal del moviment musical valencià, i la seua desaparició significa un greu daltabaix.

Ara bé, tampoc ens devem estranyar de la majoria de coses que passen al nostre país. Des de 1995 els nostres líders, han ostentat el poder omnímode per gràcia de les urnes, i ells han decidit que l’objectiu estratègic que devíem seguir era el del turisme de sol i platja, la política dels grans esdeveniments i la rajola. El resultat el tenim a la vista, on hem passat de ser l’enveja, de ser l’eix de la prosperitat -segons ens deien ara i adés-, a ser líders en corrupció, en balafiar els recursos públics, i en escurar la caixa de la Generalitat Valenciana.

Ara tot són problemes, tot s’ha de replantejar, tot s’ha de retallar, i en aquest descobriment de l’austeritat pressupostaria, resulta que la música ens sobra. Sempre he tingut clar que el fet diferencial musical valencià, mai ha estat la priorita del Consell ni ha format part de la seua agenda, a l’igual que la llengua o la cultura. Per tant, no ens devem estranyar de res del que ens passe als músics i als valencians.

Per tant, ànims als amics de l’Intitut Valencià de la Música, i per extensió a tots els valencians, d’ara endavant sols ens queda el dret al renec, o potser, ni tant sols això.

dissabte, 3 de novembre del 2012

Presentació de "El mirall pautat" al Conservatori d'Ontinyent



Segueix el periple publicitari del nostre peculiar refranyer musical. Hem de destacar com ara, l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA), institució capdal pel moviment cultural valldalbaidí, s'hi suma amb el  Conservatori Professional de Música d'Ontinyent, per donar-nos aixopluc en la realització d'una nova presentació, que serà el proper dijous 8 de novembre a les 20,30 hores .

El conservatori no té pérdua, es troba a la plaça de la Coronació núm. 27 d'Ontinyent (Vall d'Albaida), i a més, serà amb entrada lliure pel que t'esperem! 

dimarts, 30 d’octubre del 2012

Però, què és “Temps de músics i capellans”?


Aquesta és una pregunta que molts de ben segur s’han plantejat, ço és, quina relació existeix entre l’església i la música.

Val a dir com hui per hui, la força en aqueta doseta és molt minsa, però pel que fa a la societat valenciana del trànsit del dinou al vint, sí en tenia molta. Cal tenir present com les esglésies han estat un lloc tradicional de formació musical fins al desenvolupament dels conservatoris i les escoles de música. L’església era la que organitzava el cicle laboral i el festiu, sent a més la que establia festivitats, advocacions i d’altres celebracions que portaven adjuntes l’ús de la música.

Fet i fet les implicacions en les relacions Estat/ Església de la contemporaneïtat, també afectaran de ple l’associacionisme musical valencià. Per tant, no hem de caure en això tant nostrat com són els prejudicis. Prejudicis pel títol, la llengua o el tema estudiat, puix la realitat és complexa i en ella tot queda lligat. Els grans músics valencians del passat composaven indistintament música orquestral, lírica, bandística i religiosa, per a mostra Salvador Giner Vidal, un dels protagonistes de les pàgines del present treball.

Així que per a saber-ne més no dubtes en visitar l’enllaç "Temps de músics i capellans" o millor encara, adquirir el llibre.

dissabte, 27 d’octubre del 2012

Hui comença la distribució de “Temps de músics i capellans”



Aquest cap de setmana, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, celebra a les Alqueries la seua 44ª Assemblea General. Aquest esdeveniment va ser aprofitat per l’ens musical, per començar a distribuir el treball “Temps de músics i capellans”.

Aquest llibre malgrat haver estat presentat el  4 de novembre de 2011 a la Vila Joiosa, no havia estat distribuït. Els problemes de caixa arrossegats per l’entitat, a causa dels impagaments de la Generalitat Valenciana, així com els logístics derivats de l’actual crisi socioeconòmica, havien fet que la Junta encapçalada pel president Josep Francesc Almeria el demorés.

Però hui, per fi, comença el periple de “Temps de músics i capellans”, un treball que pretén traure aigua clara a les relacions bastides entre l’església catòlica i el moviment musical valencià durant el primer terç del darrer segle, el qual a més, posa l’accent sobre la situació de com queden les bandes de música en aquesta dicotomia.

Segons informació de la pròpia Junta, la distribució del treball, que no serà comercial, comença hui amb l’entrega d’exemplars a les societats musicals, càrrecs directius i representants polítics, per a continuació repartir-los a la xarxa d’universitats, conservatoris, centres especialitzats, i la Xarxa de lectura pública valenciana.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Noves presentacions de “El mirall pautat”




Durant aquesta tardor, estan preparades una sèries de presentacions de “El mirall pautat”. Al respecte, ja podem informar de les que es duran a terme el proper dijous 8 de novembre al Conservatori d’Ontinyent realitzada gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA), així com de la del divendres 30 de novembre que serà a la Biblioteca de Manuel.

D’altra banda, resten aparaulades però faltes d’ultimar la data, les presentacions al Conservatori d’Albaida, la Llibreria Ambra de Gandia, el Museu d’Etnologia de València i a la vila de Burjassot.

De totes les presentacions anireu sent-ne informats mitjançant el facebook, mailings i el present blog!!!

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Serendipitat



La serendipitat és un concepte ben curiós i interessant. Es tracta d’un neologisme encunyat per l’escriptor i polític Horace Walpole a mitjans del set-cents, i que prové del conte persa “Els tres prínceps de Serendip”.

Aquesta consisteix en el fet, de realitzar una troballa o un descobriment inesperat, mentre s’està cercant una altra cosa que res en té a veure. La serendipitat s’emmarca amb l’atzar i també, amb allò de la bona sort, ço és, estar on cal quan cal. És una variable incontrolable i capritxosa, però que s’ha de tenir present, i saber que existeix.

Al remat, és allò de cercar atentament una cosa i trobar-te’n un altra. Això passa molt, més del que podem pensar; passa en la història, en la ciència, en la literatura, i en l’amor.  

dimecres, 17 d’octubre del 2012

I ara també a l’Andana de Benigànim...




Aquesta llibreria i papereria beniganima s’ha sumat a la distribució del nostre mirall pautat per augmentar així la distribució i comercialització del mateix... Quants més serem més riurem!!!

Els podeu trobar tant a l’avinguda de la Pobla del Duc del veí Benigànim, com al seu facebook. 

diumenge, 14 d’octubre del 2012

La crisi, els xinesos i Rossini


N’hi ha una cita repetida fins la sacietat, que afirma com els xinesos empren la mateixa paraula per designar crisi i oportunitat. També és cert que, dintre del màrqueting estratègic, hom pot estudiar una situació empresarial o associativa mitjançant una matriu DAFO, on es posen en solfa les debilitats/ fortaleses, i les amenaces/ oportunitats.

Però més enllà d’aquests trellats, regirant premsa vuitcentista, m’ha agradat entropessar amb una cita força interessant de Gioachino Rossini (1792-1868) compositor referent belcantista. La cita, escrita el 1854 en resposta a un noble hongarés, diu: “N’hi ha un temps en el que es deu composar, i altre en què es deu estudiar. N’hi ha períodes en el que el sentiment és més actiu que la raó, i deuen aprofitar-se aquells per escriure. Avuí estem travessant una època en la que deguem veure abans que sentir, i per això mateix és més necessari estudiar”.

És aquest temps en què despertem del somni i obrim els ulls, tot veient que no som tan rics com ens pensàvem, que ens adonem de les mentires que polítics mediocres ens han fet creure durant anys, i que ens cerciorem de què el que realment predomina són els interessos dels poderosos front al poble. Pot ser, siga al remat aquest un bon temps per dedicar a l’estudi, per aprofitar les amenaces i reconvertir-les en oportunitats, o tal volta per contra sols aprofite per acabar d’extingir aquest Estat del benestar que sembla no interessa al gran capital Neoliberal.

Visca Rossini!!!

dijous, 11 d’octubre del 2012

“El mirall pautat” a Música i Poble!!!



La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), aixopluc de l’associacionisme bandístic valencià, mitjançant la seua publicació Música i poble, ha dedicat un article en el seu darrer número del mes d’octubre sobre el nostre treball. Hom pot trobar-lo a la pàgina 27 de la revista, la qual ha deixat el suport paper per endinsar-se en el format on line.


divendres, 5 d’octubre del 2012

Moltes gràcies a Quatretonda Informació!!!




Aquesta setmana els amics de Quatretonda Informació ens han dedicat un premi timonet pel nostre treball, dedicatòria compartida amb els Amics del Buscarró, i amb Eduard, Loli i l’Associació Amo. Moltes gràcies!!

Una curiosa iniciativa aquesta, malgrat saber que no és el mateix rebre una besada que no pas una crítica negativa.

Ah i també, des d’ací, trencar una llança amb les argelagues. Plantes amb mala reputació, sols per defensar amb les seues punxes la seua independència vers homes i éssers herbívors, que campegen lliurement per la nostrada Serra, i que floreix entre la tardor i l’hivern tot omplint-la de color.

Així que visquen també, les argelagues de la Serra!!!!!


dimarts, 2 d’octubre del 2012

Ahir “El mirall pautat” estigué a la TV3!!!




Anit al Canal 33 el programa La Sonora, especialitzat en música folklòrica i etnològica, emeté un tast bibliogràfic sobre el nostre treball. Aquest es produí al minut 12,20 de programa per si hom vol anar-hi directe, malgrat tot siga dit, el programa sencer és formidable com tots els que emeten. Moltes gràcies Pau!!!!





dilluns, 1 d’octubre del 2012

L’AEPV i “El mirall pautat”


L’Associació d’Editors del País Valencià (AEPV), mitjançant el seu recurs Portal del llibre, s’ha fet ressò de l’edició del nostre treball “El mirall pautat” dedicant-li una fitxa tècnica de descripció bibliogràfica, la qual hom pot consultar-la al següent enllaç

dijous, 27 de setembre del 2012

Més de de mil visites, moltes gràcies!!!




Aquesta setmana el nostre blog ha superat la barrera psicològica que suposen els mil primers clics. Les persones sempre acabem donant significació màgica als números, i aquest sempre és especial.

El fet d’escriure és una batalla inacabable. D’una banda està parir la idea primigènia i tirar-se a l’arena per desenvolupar el projecte coste el que coste. Però es pot afirmar que al remat, aquesta és la fase més agradable, per onanista i orgàstica, puix és a continuació quan comencen els veritables maldecaps. Cercar una editorial que li interesse el projecte; alinear-se còsmicament amb el maquetador perquè el resultat siga abellidor a la vista; encetar la infinitat de correccions d’estil i ortogràfiques; arribar finalment a la primera maquetació; trobar la portada desitjada; retornar a les correccions i els viatges per agarrar del coll al maquetador; i finalment la prova impresa. I llavors, com en un vals vienès, repetir el fraseig de correccions, viatges i cremors.

Al cap de la correguda arriba un dia que ix el producte acabat, però com en una maledicció veterotestamentària segueix la lluita, ara amb nous fronts, perquè aquest no el coneix ningú i cal anunciar-lo i publicitar-lo. Així comencen les cridades a mitjans; els mailings a uns i a d’altres; els enviaments postals amb llibres i cartes laudatòries sense resposta; les presentacions aparaulades que s’allarguen en el temps; i eixos comentaris necròtics que diuen: clar com és en català, el mateix en anglès o castellà funcionaria millor; clar com vivim en un país tant petit... Ai sí, xicotet i ben barrat perquè res se n’escape, diria jo...

Sense res més, moltes gràcies pel primer miler de clics i també a tota  la gent que ens segueix al facebook!!

dilluns, 24 de setembre del 2012

Recordant l’entrevista a “Encontres”


El darrer 1 de novembre de 2010 vàrem ser convidats a participar al programa Encontres, presentat per Ricard Bellveser a Canal 9/2, on presentàrem el llibre En clau de festa, editat per l’Institut Valencià de la Música, el qual havia rebut el premi Euterpe 2010 a la millor publicació de part de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Agrair a la gent d’Encontres i de TVV, el fet d’haver-nos facilitat recuperar aquesta entrevista, i a Fabian Vidal pel muntatge al Youtube.



divendres, 21 de setembre del 2012

“El mirall pautat” ja està a la Biblioteca de Quatretonda

Vos comuniquem que “El mirall pautat” ja forma part de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana (XLPV), i està disponible per al préstec a l’Agència de Lectura Pública de Quatretonda.
Ah i a més, en breu vos informarem sobre les noves presentacions de “El mirall pautat” que estem ultimant.

dilluns, 17 de setembre del 2012

Llevant Ensemble, moltes gràcies!!


Que València és terra de músics, a hores d’ara està ben clar, i sempre és un goix veure com malgrat l’adversitat, els valencians no sempre som “muelles” com ens anomenà el Compte-Duc Olivares, i no dubten en organitzar-se per fer i desfer sense por.

Al respecte hem de citar el Llevant Ensemble, quintet de metalls oriünd de la Safor, format per professionals de la música, on milita l’amic, musicòleg i trompista Josep Antoni Alberola, el qual ens ha dedicat una immillorable ressenya al blog de la seua formació.

Sempre agraït! 

dijous, 13 de setembre del 2012

La FSMCV es fa ressò de “El mirall pautat”



La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, cap visible de l’associacionisme bandístic valencià, s’ha fet ressò de l’edició del nostre treball dedicant-li una notícia al seu noticiari digital setmanal Atempo núm. 206, així com també al seu Facebook.
  

dimecres, 12 de setembre del 2012

Torna-li la trompa al xic…



Veus tu que bé que no n’hi ha dos sense tres, ni quatre, cinc o infinit. Ahir 11 de setembre, dia de festa grossa i nacional a Catalunya, mentre els carrers de la ciutat Comtal s’omplien d’estrelades i persones que demanàvem la independència i el poder ser un nou Estat europeu, a la capital del Reino, el Congreso votava la ILP “Televisió Sense Fronteres”. I aquesta acabà com tots podíem pensar, retornant al calaix.

En el seu dia fou el PSOE al poder, qui aturà la tramitació a la mesa, mentre el PP amb l’actual ministre de l’interior defensaven que s’havia de votar. Ara que la proposició arribava a les Corts, es bescanvià la truita, i el PSOE votà a favor mentre el PP al·legà que ara el forn no està per mones, que és massa car i l’espai radioelèctric està ple. Molt bé, molt bé, al remat, entre uns i d’altres casa per agranar.

D’ací dos conclusions queden clares; la primera, que a Barcelona es veja Canal 9 o la TV3 a València, sembla de totes-totes un greu problema per la unitat d’Espanya. Mentre la segona, que PSOE i PP no tenen vergonya, i ambdós tenen ben clar que no volen que haja llibertat televisiva en el segle XXI, menys mal que encara ens queda internet, i encara no ens l’han fregida. No pas com els estimats amics de Telefónica i Imagenio que de hui per demà ens tallaren totes les autonòmiques, sense dir ni pruna, suposem que pel bé de la nostrada i estimada unidad nacional.

Des d’ací sols donar les gràcies, molt bé. Ara ja estem més tranquils i les forces jacobites de l’Estat segueixen amb la seua lògica, malgrat que dirigents populars com Fabra o Fernández Díaz digueren el que digueren, ja se sap qui diu que sí diu que no, i nosaltres els valencians ja som afortunats, puix som l’enveja d’Espanya i Europa, la tierra de las flores, de la luz i del amor, i a més som plurilingües, oi que sí Molt Honorable president!




dilluns, 10 de setembre del 2012

Recordant "15 minuts"


No sols de lletra escrita viu l'home. Menys encara en el segle XXI on les noves tecnologies i l'audiovisual obrin novelles portes als cabets inquiets. Motiu pel qual recuperem aquest curtmetratge, o millor dic el següent falç documental, "15 minuts" perquè els qui el coneixen el recorden i per als que no, el descobreixquen.


 Agrair a Fabian Vidal que ens facilite el link per gaudir-lo... Viska la Palafanga!!!!!!





divendres, 7 de setembre del 2012

Ara també al facebook!

"El mirall pautat" s'endinsa en les noves tecnologies, a partir d'aquest moment ens pots trobar també al facebook.


dijous, 6 de setembre del 2012

"El mirall pautat" ja a les llibreries

Estimats  amics i amigues,

Aprofitem per fer-vos saber que l'editorial EL Tívoli ens ha informat que el llibre  El mirall pautat: Recull d'expressions i parèmies musicals en la tradició popular, ja ha estat distribuït a la xarxa d'establiments del País Valencià, i hom pot trobar-lo a una ampla gamma de comerços com Fnac, La Casa del Libro o El Corte Inglés; tendes especialitzades com La Fenice o Música Lince a Xàtiva; a més de llibreries com Vaixell i la Costera a Xàtiva; la Bastida a Ontinyent; Soriano i París-València a València; Ferrer, Gavina o Ambra a Gandia; Les Fonts a Oliva; etcètera.

Però també es pot adquirir posant-se en contacte amb nosaltres.

I si vols saber-ne més sobre les nostres presentacions o les nostres peripècies, et convidem a que entres al blog sovint.

divendres, 31 d’agost del 2012

Fotos de la presentació a Quatretonda de "El mirall pautat"

Ací teniu algunes fotos cedides pel nostre amic Elies Benavent Serra, més conegut com Jane Maria o el xicon de Loterio, del passat dimarts 28 d'agost. Al qual li agraïm la seua aportació.









dijous, 30 d’agost del 2012

Presentació de "El mirall pautat" a Levante TV


La segona presentació del llibre "El mirall pautat" ha sigut al programa "La Mar Salà" de Levante TV. En el següent link es pot veure l'entrevista.





dimecres, 29 d’agost del 2012

EXCEL•LENT PRESENTACIÓ DE “EL MIRALL PAUTAT” A QUATRETONDA


Més d’una cinquantena de persones assistiren al Saló d’Actes de l’ajuntament de Quatretonda, per presenciar la primera de les presentacions del llibre “El mirall pautat”.

El mantenedor de l’acte, el botànic quatretondí Josep Enric Oltra i Benavent, encetà l’esdeveniment reflexionant sobre els problemes derivats la investigació i sobretot els vinculats a la publicació de qualsevol treball, dels maldecaps i cabòries que hom ha de sofrir una vegada té el treball enllestit, així com la feina que hi ha al darrere de qualsevol procés d’investigació. A continuació la coautora Amparo Blas, entrà en matèria explicant la gènesi i l’origen del treball, així com la metodologia i les fonts emprades; mentre que per la seua part, Frederic Oriola, bussejà en el seu contingut, adobant la seua explicació amb diferents exemples de refranys, parèmies i dites.

Un públic força receptiu, que no dubtà en el torn de preguntes d’obrir el debat i interactuar amb els ponents, preguntant i fent aclariments. Així fruit d’aquest intercanvi aparegueren més dites, expressions i acudits que fins ara eren inèdits als autors com:

Ø  Buidaolles

Ø  El músic no es bufa, perquè quan bufa, es desembufa

Ø  Millor un dia de música que dos de feina

Ø  Què fan quatre músics valencians amb un piano? Buscar per on es bufa

Finint la vesprada amb un refrigeri bastit per mistela i coca dolça, que fou aprofitada per l’afluència per sol·licitar als autors que els signaren els llibres.