Recuperem “El frare de la Bastida”

Se’ns dubte la Biblioteca Quatretondenca és d’eixes institucions que a tots ens fa sentir ben orgullosos. Un projecte naixcut des de l’estima a la llengua i a la terra, comandada per l’historiador i cronista local Rafael Benavent des de l’any 1991.

Aquesta xicoteta editorial que ja atresora més de quaranta títols publicats en una variada amalgama de sèries, ha esdevingut en un dels referents del que és la marca Quatretonda, juntament amb d’altres com la Cooperativa, l’Heretat de Pere, el Campanar o la Serra. A més al llarg d’aquest anys ha aconseguit el caliu del públic i un bon pessic de guardons. Entre ells s’hi pot citar el premi Vicent Carceller d’iniciativa editorial atorgat per la revista Pensat i Fet el 2004, el premi Fer Comarca de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida el 2006 o el premi Benicadell de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per a la defensa i l’ús del valencià.

Per la present passem a recuperar una rondalla que sembla s’ha exhaurit de totes-totes en l’estoc de la nostrada Biblioteca Quatretondenca. Es tracta de la publicació dintre de la Sèrie Pedreta Descoberta de “El frare de la bastida: Contalles populars de la Serra”, que compta a més amb il·lustracions de l’artista llutxentina Almudena Canet Gil inspirades en aquest paratge màgic situat al bell mig de la nostra Serra.

Així tant els que ja la coneixíeu com els que l’acabeu de descobrir, esperem que la gaudiu!!

Gratia et amore Dei

La locució llatina gratia et amore Dei és d’eixes màximes que alguns mai acabem de desempallegar-nos-la de les mans. És ben curiós com aquesta sembla perseguir inexorablement a determinades professions.

Quan hom va al dentista, l’advocat, al notari, l’arquitecte o al farmacèutic ja sap de bestreta que la broma li costarà de la butxaca. Tothom n’és sabedor que aquestes professions liberals tenen un cost econòmic. Així l’usuari hi va amb respecte i cura, puix d’una banda necessita urgentment d’ells i d’altra sap que li escuraran la cartera.

Ara bé açò no passa amb altres professions, com per exemple els historiadors. Els historiadors som una classe de personatges que tot ho fem gratia et amore Dei. Tothom té assumit que el que fem és perquè ens agrada. Clar home! Fruïm de matinar i anar als arxius per buscar unes dades amagades que es resisteixen a ser trobades i a ningú importen, a bussejar en llibres polsosos, a pagar i plorar per veure publicades algun dia les nostres palles mentals.

Al remat el nostre treball acaba sent un simple pseudofolklorisme, que sols importa en ocasions puntuals de l’any i que es paga amb aplaudiments, perquè tothom sap que allò ho fem perquè ens agrada!!!

Potser el problema de fons és que en l’actual postmodernitat els estudis humanístics estan completament infravalorats i els presenten a la societat com prescindibles. Tal vegada siga que nosaltres no gaudim d’un poderós col·legi professional que defense els nostres interessos. Potser és que hem de tocar més amb els peus a terra i reivindicar que la terra és de qui la treballa. O simplement hem de començar a bescanviar aquesta màxima llatina per un altra, perquè com en l’encontre del Quixot i els galiots “tantas letras tiene un no como un sí”.

PS: Malgrat que pitjor estan els amics de la filologia catalana, perquè qualsevol fill de veïna n’és de filòleg i gran entès en les diferències dialectals entre el català oriental i l’occidental...

El Fallero de José Serrano

Aprofitant que arriba l’oratge de les falles i les ciutats s’omplen de monuments pirofílics, així com d’eternes desfilades de falleres empolainades que ploren emocionades a la soca-rel de la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, aprofitem per recuperar un article publicat en la Revista d'Estudis Fallers (REF) de l’any 2010 editada pels amics de l’Associació d’Estudis Fallers.

Aquesta aportació versa sobre la gènesis i evolució del pasdoble “El Fallero” de José Serrano Simeón. A més un tast del mateix, tingué l’honor de formar part de la miscel·lània que es publicà en el llibre oficial de la Setmana Fallera del Cap i Casal. I com ja ens hem referit en més d’una vegada, aquesta peça juntament amb la marxa mora Chimo de José Maria Ferrero Pastor i Paquito el Chocolatero de Gustavo Pascual Falcó, han esdevingut en símbols de festa tot superant les barreres ideològiques i geogràfiques per convertir-se en referents de la composició bandística valenciana.

I a passar bones festes amics, tot recordant que qui a falles no d’això a Pasqua no falle!!!

La Societat de Festers d’Ontinyent potenciarà Chimo

Com bé es sabut per tots els amants de la música festera morocristiana, aquest 2014 s’acompleix el cinquanta aniversari de la marxa mora Chimo de l’ontinyentí José Mª Ferrero Pastor. Paga la pena recordar que Chimo, juntament amb El Fallero de José Serrano i Paquito el Chocolatero de Gustavo Pascual Falcó, han esdevingut en símbols de festa tot superant les barreres ideològiques i geogràfiques, per convertir-se en referents de la composició bandística valenciana.

Al respecte la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia d’Ontinyent, encapçalada pel seu president Antoni J. Morales Ferrero, han decidit preparar un singular esdeveniment del qual ja ens feren un tast durant l’acte d’obertura del IV Encontre de compositors d’ACMMIC. Aquest consisteix en fomentar la interpretació d’aquesta peça pel major nombre de societats musicals possibles. Però l’experiment no sols queda radicat als concerts que puguen realitzar-se dintre de l’àmbit de les comarques centrals o del País Valencià, sent més agosarat i pretensiós puix amplia el seu radi d’acció a l’àmbit estatal i internacional.

Fet i fet la idea és informar des de la web i el facebook de la Societat de tots els concerts que es realitzen. Finalment es realitzarà un ample dossier que continga totes aquelles poblacions, societats musicals i bandes de música que s’hagen sumat a aquesta celebració col·lectiva.

Des d’aquest raconet ciberespacial sols ens resta aportar la nostra xicoteta contribució, tot desitjant als seus organitzadors el millor dels èxits. Chimo és una de les grans composicions de la nostra música, que des de la seua gènesis obtingué el caliu del públic, motiu pel qual ha esdevingut en un símbol identificador de la festa dels moros i cristians en general i de la vila d’Ontinyent en particular.

El Vocabulari de la música

Dijous 27 de febrer a les 19 hores, la Sala d’Alfons el Magnànim del Centre Cultural la Beneficència de València acollia la presentació del Vocabulari de la música. Una obra realitzada per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en col·laboració amb la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i CulturArts-Música.

Aquesta esdeveniment arriba en un moment en què sembla apaivagar-se el rebombori creat pels sectors més blavers a l’ombra de la publicació del Diccionari Normatiu i la sempre “complicada” definició del valencià. L’acte comptà amb la presència de la consellera i futura presidenciable Mª José Català, acompanyada d’una amplia representació d’acadèmics així com de membres del politburó de la FSMCV.

Un pas més per intentar vertebrar un país normal, on el nostre fet diferencial cultural i lingüístic deixe de ser un simple pseudofolklorisme jocfloralesc, per convertir-se en un actiu i en un valor estratègic de present i de futur.